L'encontre es podrà seguir en 'streaming' el dissabte 13 a aquest enllaç:   video L’Associació de Gestors i Gestores Culturals del País Valencià (AGCPV) participa en el projecte “MIRADAS TRANSVERSALES. ENCUENTROS FEAGC DE TRABAJO Y PROPUESTAS” impulsat per la Federació Estatal d'Associacions de Gestors Culturals (FEAGC) Aquests Encontres responen a la voluntat de la FEAGC de mantenir oberts els espais de trobada generats al voltant del Pacte per la Cultura 2015 presentat durant la II Conferència Estatal de la Cultura celebrada al març de 2015 a Pamplona. La participació i les diferents veus del sector van posar en evidència la necessitat de generar més sinergies entre agents culturals, tant públics i privats, i la FEAGC vol, a través d’aquest projecte, donar resposta a aquesta necessitat que afecta transversalment el sector cultural espanyol. En col·laboració amb les associacions de gestors culturals dels diferents territoris, s’han programat tres Encontres, a realitzar a Extremadura, Comunitat Valenciana i Andalusia, per tractar les següents càpsules temàtiques: 1. Nous projectes culturals per a noves realitats: El sector privat i la col·laboració públic-privada. Realitzat a Mèrida el 28 novembre 2015 2. Entre la cultura oberta i els drets d’autor. Procomú i propietat intel·lectual, pols oposats?. València 13 febrer 2016. 3.Finançar la cultura. Com trobem un model sostenible i eficient? Màlaga 12 març 2016. Els encontres seran transmesos per streaming i comptaran amb debats en línia. A més de la celebració d’aquests encontres, la FEAGC posarà en marxa un procés de participació obert per recollir opinions i valoracions sobre aquestes tres temàtiques a través de les plataformes de Facebook i Linkeding perquè participen en els debats grups de persones amplis. El projecte compta amb suport del Ministeri de Cultura i la col·laboració de diferents entitats i organismes de les comunitats autònomes on es realitzen els Encontres.

ENTRE LA CULTURA OBERTA I ELS DRETS D’AUTOR

Procomú i propietat intel·lectual, pols oposats?

ESTRUCTURA DE L’ENCONTRE

Els participants inscrits rebran una documentació prèvia a l’encontre amb bibliografia i legislació sobre el tema.

Ponència

JUAN M. DE FARAMIÑAN FERNÁNDEZ-FIGARES

Llicenciat en Dret per la Universitat de Granada.

Realitzarà una introducció al marc legal i les diferents formules que intenten buscar un equilibri entre els drets individuals d’accés al patrimoni cultural i els drets d’autor i del conjunt de creadors.

Debat

Moderador: FRANCESC CABAÑES

Gestor Cultural

S’obrirà el debat entorn al tema de l’Encontre. Per iniciar el debat es configurarà una Fila 1, amb representants dels diferents sectors culturals, dels moviments ciutadans, de les administracions públiques i professionals de la Cultura, perquè aporten la seva visió del tema. El debat serà obert a tot el públic participant.

Algunes preguntes per al debat:

  • Estem davant d’un problema social de manca de respecte als drets i la propietat intel·lectual?
  • La regulació jurídica té en compte el dret dels ciutadans al lliure accés a la informació, el coneixement, la cultura i el lliure ús de la tecnologia?
  • És possible que el sector cultural espanyol s’alinee en una posició única en relació als drets d’autor?
  • Com s’equilibra el respecte a l’accés i la sostenibilitat de la indústria?
  • Com es supleix la retribució social que hi ha darrere de la gestió dels drets d’autor per fomentar el sector cultural?
  • Com s’equilibren els drets d’autor i els seus límits?
Resum de l’encontre

Durant l’encontre, diverses persones estaran prenent notes sobre el debat i es redactara un document resum amb les aportacions realitzades. Aquest document serà enviat a tots els participants i posat a disposició del públic, a través de les pàgines web de la FEAGC i de la AGCPV.

Continguts

El marc legal espanyol

L’equilibri entre els drets individuals d’accés al patrimoni cultural, els drets d’autor i del conjunt de creadors segueix sent una assignatura pendent a Espanya. El Congrés va aprovar la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) que va entrar en vigor el 2015 i que introdueix novetats importants com la taxa Google o taxa AEDE i sancions de fins a 600.000 euros per a les pàgines que enllacen a continguts pirates.

Pel que fa a la lluita contra la pirateria, l’objectiu és dotar d’instruments més efectius que els derivats de la ja profunda revisió legal que va suposar la Llei Sinde. La norma proposada, obre la porta a aplicar el concepte d’’infractor’ a qualsevol ciutadà que dispose d’un lloc web i facilite enllaços a continguts no autoritzats. S’ha eliminat del text el requisit de ‘danys significatius’ així que qualsevol dany es pot considerar com ‘infracció’. A més, mentre que amb la Llei Sinde era el jutge qui determinava el tancament d’una pàgina, ara serà un òrgan administratiu anomenat Secció Segona el que podrà actuar sense requerir ordre judicial.

Ara bé, més enllà de les regulacions més o menys restrictives que posen el punt de mira en uns o altres actors, la veritat és que el debat social està molt estancat, en primer lloc pel caràcter tècnic (legislatiu, tecnològic, polític, etc.) que té i, així mateix, perquè la major part dels passos que es donen des de les institucions per desenvolupar normatives o controls queden molt enrere de la realitat social, cultural i tecnològica.

El paper de la ciutadania

S’ha avançat molt poc en la conscienciació de la ciutadania en la necessitat de respectar els drets de propietat intel·lectual, com un pas important per evitar la pirateria. Segons dades de l’Observatori de la Pirateria, promogut per la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts, el 51% dels internautes declaren accedir a productes de forma il·legal fins a superar el 2013 els 3.192 milions de descàrregues il·legals (un 4,6% més que en 2012); per tipus de contingut: música el 27% (1.974 milions de descàrregues il·legals), pel·lícules el 43% (720 milions), llibres el 21% (302 milions) i videojocs el 9% (196 milions).

Ara bé, la vulneració de la propietat intel·lectual i els drets d’autor per part de part important de la societat no és una cosa nova, els llibres fotocopiats, la còpia de discos o l’enregistrament de pel·lícules o cançons de la ràdio ja eren una violació dels drets d’autor. Actualment, però, ens trobem en un entorn en què la tecnologia permet l’accés, la compartició i l’ús de continguts intel·lectuals i culturals a uns nivells molt més globals i amenaçadors per a l’status quo.

D’altra banda, la pròpia idea de l’autor/creador està cada vegada més tocada, la hibridació és present en els formats i les disciplines artístiques i culturals però també en les formes de relació, distribució i exhibició, arribant a hibridar els propis rols tradicionals de consumidor i productor i generant nous, com el cas del “prosumer”.

Llicències, continguts lliures i xarxes P2P

Des dels diferents col·lectius d’internautes a favor de la lliure circulació de continguts, que creix cada dia, els intents de les administracions per controlar són percebuts com una amenaça a l’essència i el sentit d’Internet i de la tecnologia actual. En aquest sentit, molts sectors argumenten que la nova Llei limita l’accés a la cultura i restringeix el dret a la informació. No obstant això, el debat es torna realment complex quan parlem dels diferents models i formes de gestió dels drets d’autor.

La creació, la producció i l’explotació de les obres s’han transformat radicalment des de la popularització d’Internet. Mecanismes d’autoria més complexos que els coneguts en el segle passat s’evidencien en pàgines web, fòrums i blocs. Les eines d’escriptura col·laborativa, com les wikis, han facilitat l’aparició de noves formes de distribució i consum de continguts allunyats del tradicional copyright. L’explotació de les produccions intel·lectuals i artístiques esquerden els models de negoci tradicionals i sorgeixen noves maneres de finançament, com el micromecenatge (crowdfunding).

El context actual sorgeix a partir de teories aplicades inicialment al mercat del programari que, ràpidament, es van traslladant al món de les obres intel·lectuals i artístiques i posen en qüestionament el mateix concepte de propietat, el d’exclusivitat, el de paternitat i, per descomptat , el de copyright. Així, ens trobem amb termes com codi obert, copyleft, software gratuït i l’aparició de les llicències Creative Commons.

La decalatge entre la realitat i les normatives vigents es fan patents constantment i una dada paradigmàtica és l’absència total de referències a conceptes com copyleft o continguts lliures en l’actual Llei de Propietat Intel·lectual. Una altra dada interessant és que si bé la paraula “copyright” tot i ser un anglicisme amb una traducció a l’espanyol (“derecos de autor”, està acceptada per la Real Acadèmia Espanyola (RAE), “copyleft” no apareix recollida.

En efecte, el debat és ampli i complex encara que moltes vegades es tendeix a reduir a una discussió amb dos únics posicionaments oposats i extrems: els que defensen que les idees no tenen propietaris i els que s’oposen a les opcions de llicències obertes, independentment de la voluntat dels autors. No obstant això, hi ha una gamma de grisos que és important tenir en compte per poder entendre aquesta complexitat i posicionar-se. Així, per exemple, és essencial distingir entre la llibertat dels autors de difondre les seues obres sota el paraigua de llicències obertes (Creative Commons) o restrictives (copyright) que vulguin, i el mercat peer‐to‐peer (P2P), quan es difonen i es comparteixen arxius d’altres sense el seu consentiment.